ATProto Browser

{
  "text": "«Quant pot valdre la vida humana si recordem que fa poc morien milions de persones per causes no naturals? Estem plens d’odi i de prejudicis». \n\nTEMPS DE SEGONA MÀ. LA FI DE L'HOME ROIG, d'Svetlana Aleksièvitx, trad. de Marta Rebón.\n\n",
  "$type": "app.bsky.feed.post",
  "embed": {
    "$type": "app.bsky.embed.external",
    "external": {
      "uri": "https://f.mtr.cool/wfhefpmdot",
      "thumb": {
        "$type": "blob",
        "ref": {
          "$link": "bafkreiaix6jenuulogk6l2zth2qxsm3zix4celpwqdb6vkcsobxqpdxnme"
        },
        "mimeType": "image/jpeg",
        "size": 64075
      },
      "title": "Temps de segona mà (3ª edició) | Capses de llibres",
      "description": "Temps de segona màSvetlana AleksiévitxTraducció de Marta RebónPublicació: Octubre 2015Edició: Rústega amb solapes555 pàgines De la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2015 Temps de segona mà és una obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida. Des d’un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins a arribar al moment actual de confusió, en què molts es pregunten per què Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitats d’una vida feliç i pròspera. _____________ Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París i a Munich. És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dona veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimonis, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Nobel de Literatura 2015, el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatges (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d’assaig (2013). "
    }
  },
  "createdAt": "2025-05-17T18:27:00.437844Z"
}